Cercar en aquest blog

S'està carregant...

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dissabte, 29 d’octubre de 2016

Mamis' team. Fantàstiques!

Com cada dos anys, el final de curs de l'escola de dansa és un final apoteòsic. Hi ha festival. A nosaltres ens agradaria que n'hi hagués cada any, però entenem que comporta una feinada impressionant, i és millor dosificar les forces, així que ens conformem.

Però ... ja que hem d'esperar vint-i-quatre mesos entre festival i festival, com a mínim intentem que cada mostra del que tant les nenes com les mares sabem i som capaces de fer sigui el màxim de representativa de l'esforç que hi dediquem.

Em va tornar a tocar encarregar-me de la samarreta. Bé, em va tocar o m'hi vaig embolicar jo soleta. Els qui em seguiu ja sabeu que aquestes coses m'encanten, i que m'hi apunto de seguida, així que no m'ho van haver de dir dos cops.

Decidir el disseny va ser tota una odissea, perquè a més de representar-nos a nosaltres, les mares (Supermamis es deia el nostre ball), havia d'adaptar-se a totes i havia de brillar damunt de l'escenari. Havia d'aconseguir que, malgrat els nervis, el pànic escènic i els imprevistos d'última hora, ens veiessin (i ens sentíssim) com autèntiques dives.

D'entrada vaig pensar en un disseny amb lluentons, però un cop feta la primera prova no em va acabar de convèncer, així que vaig seguir intentant aconseguir el que tenia dins el cap. El disseny agradava tothom, i el material ... va ser una lluita titànica buscant pertot arreu, fins que mira per on, se'm va acudir mirar a una pàgina de segona mà i allà vaig trobar el material perfecte.

Voleu saber com va acabar la història?

Doncs no us perdeu el que vindrà a partir d'aquest post.

Cada vegada que recordo que bé que ens ho vam passar i com va al·lucinar el públic ... se'm torna a posar la pell de gallina. I és que, a més de tenir molta feina amb la música, amb la coreografia, amb el vestuari, amb les ditxoses samarretes, ... hi va haver una sorpresa final.

I vam aconseguir que el teatre sencer vibrés, s'emocionés i s'aixequés de les cadires.

Fantàstiques Supermamis.

D'aquí a Broadway!

::

Como cada dos años, el final de curso de la escuela de danza es un final apotéosico. Hay festival. A nosotras nos gustaría que hubiese cada año, pero entendemos que comporta un trabajo impresionante, y es mejor dosificar las fuerzas, así que nos conformamos.

Pero ... ya que tenemos que esperar veinticuatro meses entre festival y festival, como mínimo intentamos que cada muestra de lo que tanto las niñas como las madres sabemos y somos capaces de hacer sea lo más representativa posible del esfuerzo que le dedicamos.

Me tocó de nuevo encargarme de la camiseta. Bueno, me tocó ... o me lié yo solita. Los que me seguís ya sabéis que estas cosas me encantan, y que me apunto enseguida, así que no me lo tuvieron que repetir dos veces.

Decidir el diseño fue una auténtica odisea, porque además de representarnos a nosotras, las madres (Supermamis se llamaba nuestro baile), tenía que adaptarse a todas, y tenía que brillar sobre el escenario. Tenía que conseguir que, a pesar de los nervios, del pánico escénico y de los imprevistos de última hora, nos viesen (y nos sintiésemos) como auténticas divas.

De entrada pensé en un diseño con lentejuelas, pero una vez hecha la primera prueba no me acabó de convencer, así que seguí intentando plasmar lo que tenía en mente. El diseño le gustaba a todo el mundo, y el material ... fue una lucha titánica buscando por doquier, hasta que mira por dónde, se me ocurrió mirar en una página de segunda mano y allí encontré el material perfecto.

¿Os apetece saber cómo acabó la historia?

Pues no os perdáis lo que vendrá a partir de este post.

Cada vez que recuerdo lo bien que nos lo pasamos y cómo alucinó el público ... se me pone otra vez carne de gallina. Y es que, además de tener mucho trabajo con la música, con la coreografía, con el vestuario, con las dichosas camisetas, ... hubo una sorpresa final.

Y conseguimos que el teatro entero vibrase, se emocionase y se  levantase de sus butacas.

Fantásticas Supermamis.

¡De aquí a Broadway!

Primera idea de disseny

Plantilla per a aconseguir que quedin totes les samarretes iguals

Plantilla col·locada. Primera prova.
Resultarà o hauré de sacrificar la samarreta? Ai ...!

La planxa acaba de fixar els lluentons al seu lloc definitiu

Primera prova acabada.
El disseny m'agrada, però ... no brilla!!!

Un cop rentada, els lluentons aguanten prou bé. Prova superada.

El disseny està bé. La proporció, perfecta,
però ... NO BRILLA!
Això no era el que jo havia pensat ...

"Arrebuscando" en internet. Swarovski.
Beneïdes pàgines de segona mà!

Primera prova amb Swarovski.
Em carregaré una segona samarreeta? Veurem ...

De moment, sembla que anem bé. A veure què passa al final ...

Oh! Meravellós! Fantàstic! Genial! Queda perfecte!
Guardaré el secret, i deixaré que pensin que el disseny és
amb lluentons. Que malvada que sóc!!! HA HA HA!!!

Samarreta acabada i samarreta amb el cor només resseguit.
Falta acabar-la. Això marxa!

ARA SÍ QUE BRILLA!!!

El conjunt queda espectacular.
I de fons ... la cortina de càpsules! Ja heu visitat l'entrada
de la cortina? Us agradarà. Promès.

Samarretes preparades per a l'entrega.
No puc aguantar més. Quins nervis!
Quina sorpresa els espera! I si no els agraden?
No, no. Segur que els encantaran ...

diumenge, 23 d’octubre de 2016

Sisè aniversari

Resultat d'imatges de 6 years

Aquesta setmana ha fet sis anys que vaig començar l'aventura del bloc.
És cert que fa més d'un any i mig que no hi publico res, però espero que això canviï en breu. A veure si em poso les piles, que ja gairebé ni em recordo de com funciona!
No és que hagi deixat de treballar. Segueixo fent cosetes, tot i que estic limitada a la pintura de bodis i samarretes per a bebès i poca cosa més.
Ja ho dic. A posar-me les piles i a revifar el bloc, que ja no us deveu ni recordar de mi ...

Esta semana se han cumplido seis años desde que empecé la aventura del blog.
Es cierto que hace más de un año y medio que no publico nada, pero espero que esto cambie en breve. ¡A ver si me pongo las pilas, que ya casi ni me acuerdo de cómo funciona!
No es que haya dejado de trabajar. Sigo haciendo cositas, aunque estoy limitada a la pintura de bodies y camisetas para bebés y poca cosa más.
Ya lo digo. A ponerme las pilas y a reanimar el blog, que ya no debéis ni acordaros de mí ... 


dijous, 26 de març de 2015

Buf, quin fred!

Semblava que ja teníem aquí la primavera, però torna a fer fred ... I així passa el que passa, que tothom està refredat.
Pels volts de les festes nadalenques vaig teixir força. Com que llavors sí que feia fred i amenaçava amb fer-ne durant molt de temps, vaig teixir bufs per a tota la família, mirant que cadascú tingués el color que més li podia agradar. Això sí, sense preguntar, que eren regals sorpresa!
Per la Mariona també vaig fer un gorret. Li queda conjuntat amb la jaqueta de coloraines que porta, i és d'allò més suau. Des que li vaig regalar no s'ho ha tret de sobre!
Els altres quatre bufs els vaig teixir amb un punt màgic. Bé, no és que sigui màgic, sino que un cop teixit s'estira, se'n desfà la meitat, i queda esponjosíssim. Ideal.
Em sembla que vaig encertar en tots. I ara, aprofitant que encara refresca, us els vull ensenyar.
Us agraden?

Parecía que ya taníamos aquí la primavera, pero vuelve a hacer frío ... Y así pasa lo que pasa, que todo el mundo está resfriado.
Allí por las fiestas navideñas tejí bastante. Como entonces sí hacía frío y amenazaba con hacer durante mucho tiempo, tejí bufs para toda la familia, intentando que cada uno tuviese el color que más podía gustarle. Eso sí, sin preguntar, ¡que eran regalos sorpresa!
Para Mariona también tejí un gorrito. Le queda conjuntado con la chaqueta de colorines que lleva, y es supersuave. Desde que se lo regalé ¡no se lo ha quitado de encima!
Los otros cuatro bufs los tejí con un punto mágico. Bueno, no es que sea mágico, sino que una vez tejido se estira, se deshace la mitad, y queda esponjosísimo. Ideal.
Creo que acerté en todos. Y ahora, aprovechando que todavía refresca, os los quiero enseñar. 
¿Os gustan?

Gorret i buf per la Mariona.
El gorret, de ganxet. El buf, de mitja

Amb les diferents eines de teixit surten dissenys molt diferents

Teixit en punt de jersei

Un cop acabat, estirem i anem desfent
la meitat del que hem teixit

Punt abans i després de desfer-ne una part.
Es veu molt bé la diferència

En tons de gris

Contrast de punts, abans i després

En blaus i marrons

Contrast de punts, abans i després

Llana amb efecte de franges, en grana i negre

La llana és més gruixuda,
i produeix un efecte una mica diferent

Joc de colors. Ultrasuau




diumenge, 15 de març de 2015

Donant nova vida a un vell estor. Marc

Quan em van demanar si podia pintar un estor ... ai! La veritat és que em feia una mica de por, perquè si pintant un bodi et pots equivocar, però pots canviar-lo per un altre i aquí no ha passat res, pintar un estor que ja està cosit i preparat a mida per al lloc on ha d'anar ... és una cosa més seriosa.
Però vaig dir que sí i m'hi vaig llançar.
L'habitació d'en Marc està decorada amb estrelletes i una avioneta, en color turquesa. La idea era que l'estor portés algun detall que combinés amb la decoració, així que vaig pintar-li estrelletes de diferents mides, i vaig posar-hi el nom en un costadet.
No va quedar gens malament!
Us agrada?

Cuando me pidieron si podía pintar un estor ...¡ay! La verdad es que me daba un poco de miedo, porque si pintando un body puedes equivocarte, pero puedes cambiarlo por otro y aquí no ha pasado nada, pintando un estor que ya está cosido y preparado a medida para el lugar en el que tiene que ir ... es algo más serio. 
Pero dije que sí y me lancé.
La habitación de Marc está decorada con estrellas y una avioneta, en color turquesa. La idea era que el estor llevase algún detalle que combinase con la decoración, así que le pinté estrellitas de diferentes tamaños, y puse el nombre en un lado.
¡No quedó nada mal!
¿Os gusta?

Possibles dissenys. El guanyador és el que porta el nom


Estrelletes de diferents mides

Marc

Així queda l'estor acabat. Només falta penjar-lo!

dimecres, 10 de desembre de 2014

Gorrets per a nadó

Darrerament no aconsegueixo organitzar-me per fer tot el que voldria, així que m'he decidit a ensenyar-vos un parell de mostres del meu treball. 
No sempre em demanen que pinti bodis. De vegades em demanen que doni un toc de color a un gorret de nadó. I com que hi ha tan poc espai per a pintar, cal que els dissenys siguin petitons ...
De moment, us deixo amb els gorrets de la Maria i d'en Marc. Espero que us agradin.
I espero trobar un altre moment ben aviat per compartir més coses ...

Últimamente no consigo organizarme para hacer todo lo que me gustaría, así que me he decidido a enseñaros un par de muestras de mi trabajo.
No siempre me piden que pinte bodies. A veces me piden que dé un toque de color a un gorrito de bebé. Y como hay tan poco espacio para pintar, los diseños tienen que ser chiquititos ...
De momento, os dejo con los gorritos de Maria y de Marc. Espero que os gusten.
Y espero encontrar otro momento muy pronto para compartir más cosas ...


Marc. Volien un tren, però amb el disseny original,
el nom no hi cabia.
Vam haver d'improvisar ...

Maria. El nom i un detall. Simplement


diumenge, 14 de setembre de 2014

Fisioteràpia, bicicletes i pessigolles ...

Aquest encàrrec va ser una mica ... complicat.
Va venir una noia i em va demanar que resumís, en una il·lustració, a més de la seva professió, l'afició que la unia amb els pares de l'Albert. 
Ella era fisioterapeuta (uf! i això ... com es dibuixa???) i l'afició en comú eren les sortides en bicicleta. Això ja era més fàcil. Es complicava amb el nom del grup, "Pessigolles".
Ai mareta! Com podia copsar tot això en un sol dibuix, i que a més, resultés prou infantil com per a un bodi de bebè? 
Vaig pensar-hi molt, i ho vaig aconseguir! 
Les mans, a manera d'arbres, representen el treball del massatge. La bicicleta, queda clar. I les pessigolles ... les veieu?
Benvingut Albert!

Este encargo fue un poco ... complicado.
Vino una chica y me pidió que resumiera, en una ilustración, además de su profesión, la aficion que la unía a los padres de Albert.
Ella era fisioterapeuta (¡uf! y esto ... ¿¿¿cómo se dibuja???) y la afición en común eran las salidas en bicicleta. Esto ya era más fácil. Se complicaba con el nombre del grupo, "Pessigolles" (cosquillas).
¡Ay madre! ¿Cómo podía plasmar todo eso en un solo dibujo, y que además, resultase lo suficientemente infantil como para un body de bebé?
Después de mucho pensar, ¡lo conseguí!
Las manos, a modo de árboles, representan el trabajo del masaje. La bicicleta, queda claro. Y las cosquillas ... ¿las veis?
¡Bienvenido Albert!




dilluns, 18 d’agost de 2014

Mar. Relax ...

A hores d'ara la Mar ja deu rondar pel planeta Terra.
Em van fer l'encàrrec a principis d'estiu. No era un encàrrec gens habitual. Hi havia tantíssimes condicions que havia d'acomplir la il·lustració que no sabia com quedaria. La Cristina volia fer un regal original a una amiga que havia de ser mare i me'l va demanar a mi.
Volia una nena d'uns cinc anys, meditant, asseguda en posició de flor de lotus, amb el cabell de determinada manera, la samarreta d' un color concret, papallones, ... Uf! De moment, no sabia ni per on començar, però després de molt pensar-hi em vaig decidir per un disseny, i aquí el teniu.
A la Cristina li va agradar molt. Espero que als pares de la Mar també els agradés. I el que més m'agradaria és que la Mar hi anés comodíssima ...
Us agrada?

A estas horas Mar ya debe rondar por el planeta Tierra.
Me hicieron el encargo a principios de verano. No era un encargo nada habitual. Había tantísimas condiciones que debía cumplir la ilustración que no sabía cómo quedaría. Cristina quería hacerle un regalo original a una amiga que iba a ser madre, y me lo pidió a mí.
Quería una niña de unos cinco años, meditando, sentada en posición de flor de loto, con el pelo de determinada forma, la camiseta de un color concreto, mariposas, ... ¡Uf! De momento, no sabía ni por dónde empezar, pero después de mucho pensarlo, me decidí por un diseño, y aquí lo tenéis.
A Cristina le gustó mucho. Espero que a los papás de Mar también les gustase. Y lo que más me gustaría es que Mar estuviese comodísima con él ...
¿Os gusta?