Cercar en aquest blog

S'està carregant...

Quanta gent ha passat per aquí?

He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dijous, 26 de març de 2015

Buf, quin fred!

Semblava que ja teníem aquí la primavera, però torna a fer fred ... I així passa el que passa, que tothom està refredat.
Pels volts de les festes nadalenques vaig teixir força. Com que llavors sí que feia fred i amenaçava amb fer-ne durant molt de temps, vaig teixir bufs per a tota la família, mirant que cadascú tingués el color que més li podia agradar. Això sí, sense preguntar, que eren regals sorpresa!
Per la Mariona també vaig fer un gorret. Li queda conjuntat amb la jaqueta de coloraines que porta, i és d'allò més suau. Des que li vaig regalar no s'ho ha tret de sobre!
Els altres quatre bufs els vaig teixir amb un punt màgic. Bé, no és que sigui màgic, sino que un cop teixit s'estira, se'n desfà la meitat, i queda esponjosíssim. Ideal.
Em sembla que vaig encertar en tots. I ara, aprofitant que encara refresca, us els vull ensenyar.
Us agraden?

Parecía que ya taníamos aquí la primavera, pero vuelve a hacer frío ... Y así pasa lo que pasa, que todo el mundo está resfriado.
Allí por las fiestas navideñas tejí bastante. Como entonces sí hacía frío y amenazaba con hacer durante mucho tiempo, tejí bufs para toda la familia, intentando que cada uno tuviese el color que más podía gustarle. Eso sí, sin preguntar, ¡que eran regalos sorpresa!
Para Mariona también tejí un gorrito. Le queda conjuntado con la chaqueta de colorines que lleva, y es supersuave. Desde que se lo regalé ¡no se lo ha quitado de encima!
Los otros cuatro bufs los tejí con un punto mágico. Bueno, no es que sea mágico, sino que una vez tejido se estira, se deshace la mitad, y queda esponjosísimo. Ideal.
Creo que acerté en todos. Y ahora, aprovechando que todavía refresca, os los quiero enseñar. 
¿Os gustan?

Gorret i buf per la Mariona.
El gorret, de ganxet. El buf, de mitja

Amb les diferents eines de teixit surten dissenys molt diferents

Teixit en punt de jersei

Un cop acabat, estirem i anem desfent
la meitat del que hem teixit

Punt abans i després de desfer-ne una part.
Es veu molt bé la diferència

En tons de gris

Contrast de punts, abans i després

En blaus i marrons

Contrast de punts, abans i després

Llana amb efecte de franges, en grana i negre

La llana és més gruixuda,
i produeix un efecte una mica diferent

Joc de colors. Ultrasuau




diumenge, 15 de març de 2015

Donant nova vida a un vell estor. Marc

Quan em van demanar si podia pintar un estor ... ai! La veritat és que em feia una mica de por, perquè si pintant un bodi et pots equivocar, però pots canviar-lo per un altre i aquí no ha passat res, pintar un estor que ja està cosit i preparat a mida per al lloc on ha d'anar ... és una cosa més seriosa.
Però vaig dir que sí i m'hi vaig llançar.
L'habitació d'en Marc està decorada amb estrelletes i una avioneta, en color turquesa. La idea era que l'estor portés algun detall que combinés amb la decoració, així que vaig pintar-li estrelletes de diferents mides, i vaig posar-hi el nom en un costadet.
No va quedar gens malament!
Us agrada?

Cuando me pidieron si podía pintar un estor ...¡ay! La verdad es que me daba un poco de miedo, porque si pintando un body puedes equivocarte, pero puedes cambiarlo por otro y aquí no ha pasado nada, pintando un estor que ya está cosido y preparado a medida para el lugar en el que tiene que ir ... es algo más serio. 
Pero dije que sí y me lancé.
La habitación de Marc está decorada con estrellas y una avioneta, en color turquesa. La idea era que el estor llevase algún detalle que combinase con la decoración, así que le pinté estrellitas de diferentes tamaños, y puse el nombre en un lado.
¡No quedó nada mal!
¿Os gusta?

Possibles dissenys. El guanyador és el que porta el nom


Estrelletes de diferents mides

Marc

Així queda l'estor acabat. Només falta penjar-lo!

dimecres, 10 de desembre de 2014

Gorrets per a nadó

Darrerament no aconsegueixo organitzar-me per fer tot el que voldria, així que m'he decidit a ensenyar-vos un parell de mostres del meu treball. 
No sempre em demanen que pinti bodis. De vegades em demanen que doni un toc de color a un gorret de nadó. I com que hi ha tan poc espai per a pintar, cal que els dissenys siguin petitons ...
De moment, us deixo amb els gorrets de la Maria i d'en Marc. Espero que us agradin.
I espero trobar un altre moment ben aviat per compartir més coses ...

Últimamente no consigo organizarme para hacer todo lo que me gustaría, así que me he decidido a enseñaros un par de muestras de mi trabajo.
No siempre me piden que pinte bodies. A veces me piden que dé un toque de color a un gorrito de bebé. Y como hay tan poco espacio para pintar, los diseños tienen que ser chiquititos ...
De momento, os dejo con los gorritos de Maria y de Marc. Espero que os gusten.
Y espero encontrar otro momento muy pronto para compartir más cosas ...


Marc. Volien un tren, però amb el disseny original,
el nom no hi cabia.
Vam haver d'improvisar ...

Maria. El nom i un detall. Simplement


diumenge, 14 de setembre de 2014

Fisioteràpia, bicicletes i pessigolles ...

Aquest encàrrec va ser una mica ... complicat.
Va venir una noia i em va demanar que resumís, en una il·lustració, a més de la seva professió, l'afició que la unia amb els pares de l'Albert. 
Ella era fisioterapeuta (uf! i això ... com es dibuixa???) i l'afició en comú eren les sortides en bicicleta. Això ja era més fàcil. Es complicava amb el nom del grup, "Pessigolles".
Ai mareta! Com podia copsar tot això en un sol dibuix, i que a més, resultés prou infantil com per a un bodi de bebè? 
Vaig pensar-hi molt, i ho vaig aconseguir! 
Les mans, a manera d'arbres, representen el treball del massatge. La bicicleta, queda clar. I les pessigolles ... les veieu?
Benvingut Albert!

Este encargo fue un poco ... complicado.
Vino una chica y me pidió que resumiera, en una ilustración, además de su profesión, la aficion que la unía a los padres de Albert.
Ella era fisioterapeuta (¡uf! y esto ... ¿¿¿cómo se dibuja???) y la afición en común eran las salidas en bicicleta. Esto ya era más fácil. Se complicaba con el nombre del grupo, "Pessigolles" (cosquillas).
¡Ay madre! ¿Cómo podía plasmar todo eso en un solo dibujo, y que además, resultase lo suficientemente infantil como para un body de bebé?
Después de mucho pensar, ¡lo conseguí!
Las manos, a modo de árboles, representan el trabajo del masaje. La bicicleta, queda claro. Y las cosquillas ... ¿las veis?
¡Bienvenido Albert!




dilluns, 18 d’agost de 2014

Mar. Relax ...

A hores d'ara la Mar ja deu rondar pel planeta Terra.
Em van fer l'encàrrec a principis d'estiu. No era un encàrrec gens habitual. Hi havia tantíssimes condicions que havia d'acomplir la il·lustració que no sabia com quedaria. La Cristina volia fer un regal original a una amiga que havia de ser mare i me'l va demanar a mi.
Volia una nena d'uns cinc anys, meditant, asseguda en posició de flor de lotus, amb el cabell de determinada manera, la samarreta d' un color concret, papallones, ... Uf! De moment, no sabia ni per on començar, però després de molt pensar-hi em vaig decidir per un disseny, i aquí el teniu.
A la Cristina li va agradar molt. Espero que als pares de la Mar també els agradés. I el que més m'agradaria és que la Mar hi anés comodíssima ...
Us agrada?

A estas horas Mar ya debe rondar por el planeta Tierra.
Me hicieron el encargo a principios de verano. No era un encargo nada habitual. Había tantísimas condiciones que debía cumplir la ilustración que no sabía cómo quedaría. Cristina quería hacerle un regalo original a una amiga que iba a ser madre, y me lo pidió a mí.
Quería una niña de unos cinco años, meditando, sentada en posición de flor de loto, con el pelo de determinada forma, la camiseta de un color concreto, mariposas, ... ¡Uf! De momento, no sabía ni por dónde empezar, pero después de mucho pensarlo, me decidí por un diseño, y aquí lo tenéis.
A Cristina le gustó mucho. Espero que a los papás de Mar también les gustase. Y lo que más me gustaría es que Mar estuviese comodísima con él ...
¿Os gusta?












divendres, 1 d’agost de 2014

El papa jugava a hoquei. ... què farà l'Arnau?

Un encàrrec amb una mica de nostàlgia.
L'àvia de l'Arnau volia fer un regal al seu fill, quan l'Arnau encara havia de néixer. Volia que fos un regal especial, així que em va demanar si podia fer un dibuix que tingués relació amb l'hoquei. El futur pare hi havia jugat de jove.
Cap problema! Un stick, una porteria, uns patins i ... dit i fet!
Enhorabona papis!
Benvingut Arnau!

Un encargo con un poco de nostalgia. 
La abuela de Arnau quería hacerle un regalo a su hijo, cuando Arnau todavía tenía que nacer. Quería que fuese un regalo especial, así que me pidió si podía hacerle un dibujo que tuviese relación con el hockey. El futuro papá, de joven, había sido jugador de hockey.
¡Ningún problema! Un stick, una portería, unos patines y ... ¡dicho y hecho!
¡Enhorabuena papis!
¡Bienvenido Arnau!





dimecres, 30 de juliol de 2014

Festa Major. 44è. concurs internacional de focs d'artifici de la Costa Brava

Aquest any la Festa Major ha estat una mica estranya. El temps, durant moltes estones, no ha acompanyat gens ni mica. Semblava que, més que a ple estiu, érem a la primavera, o a principis de la tardor.
Els dies de focs hi ha hagut sol i pluja, alguns cops al matí, i alguns altres fins i tot mentre hi havia el llançament del castell.
Han estat quatre dies intensos, en què un acaba esgotat, combinant horaris de feina amb els focs, carregant la càmera, el trespeus, caminant fins Sa Palomera, per veure d'on bufa el vent i així decidir anar cap a una o altra banda de la platja, menjant entrepà per sopar, i comprovant, un cop a casa, les fotos que s'han fet.
Els dos primers dies hem anat cap a la platja del centre, i els altres dos cap a la zona de S'Abanell.
I ha guanyat la pirotècnia per la que nosaltres havíem apostat, tot i que la decisió ha estat molt senzilla. Altres anys és més complicada.
Voleu gaudir d'una miqueta de la festa? Doncs aquí teniu una selecció de fotos. Espero que us agradin.

Este año la Festa Major ha sido un poco rara. El tiempo, durante muchas ocasiones, no ha acompañado en absoluto. Parecía que, más que en pleno verano, estábamos en primavera, o a principios de otoño.
Los días de fuegos ha habido sol y lluvia, algunas veces por la mañana, y otras incluso durante el lanzamiento del castillo.
Han sido cuatro días intensos, en los que uno acaba agotado, combinando horarios de trabajo con los fuegos, cargando la cámara, el trípode, caminando hasta Sa Palomera, para ver de dónde sopla el viento y así decidir dirigirse hacia uno u otro lado de la playa, comiendo bocadillo para cenar, y comprobando, una vez en casa, las fotos que se han hecho.
Los dos primeros días hemos ido hacia la playa del centro, y los otros dos hacia la zona de S'Abanell.
Y ha ganado la pirotecnia por la que nosotros habíamos apostado, aunque la decisión ha sido muy sencilla. Otros años es más complicada.
¿Queréis disfrutar un poco de la fiesta? Pues aquí tenéis una selección de fotos. Espero que os gusten.
Primer dia. Pirotècnia Tomàs (Benicarló)
Tercera classificada












Segon dia. Pirotècnia Mª Angustias Pérez (Granada)
Primera classificada







Tercer dia. Pirotècnia Zaragozana (Zaragoza)
Quarta classificada










Quart dia. Pirotècnia Privatex Pyro (Eslovàquia)
Segona classificada