Cercar en aquest blog

Quanta gent ha passat per aquí?


He pres una decisió

Fa temps que hi pensava, però avui m'he decidit.
Espero tenir una bona rebuda, i poder compartir amb qui sigui que hi hagi a l'altra banda de la pantalla les meves inquietuds, les meves petites creacions, les meves descobertes.
No sé massa bé com començar, però avui faig el primer pas.
Voleu entrar al bloc? Hi esteu convidats.

dijous, 20 d’octubre del 2011

Avui el bloc fa un anyet!

Doncs sí. Sembla mentida com passa de ràpid el temps ... o com de ràpid passem nosaltres pel temps ...


Ja fa un anyet que se'm va acudir la idea de fer un bloc, i encara sóc per aquí. De vegades amb més temps, més ganes o més idees, i de vegades amb el temps més limitat, i les idees una mica endormiscades. Sigui com sigui, vull agrair a tots els que durant aquest any heu passat pel bloc en algun moment, i molt especialment, gràcies als que heu deixat algun comentari. No us podeu imaginar l'alegria que dóna llegir algú que s'ha aturat un moment per veure el que fas i que, a més d'aturar-se, ha comentat la teva feina. I sempre en positiu.


Em sap greu no haver preparat una festa com cal, però podeu estar segurs que seguiré treballant i aportant idees al bloc, perquè tothom que vulgui en pugui seguir gaudint. 


Feliç primer aniversari!


Pues sí. Parece mentira lo rápido que pasa el tiempo ... o cómo de rápido pasamos nosotros por el tiempo ...


Hace ya un año que se me ocurrió la idea de hacer un blog, y aún sigo por aquí. A veces con más tiempo, más ganas o más ideas, y a veces con el tiempo más limitado y las ideas un poco adormiladas. Sea como sea, quiero agradecer a todos los que durante este año os habéis pasado por el blog en algún momento, y muy especialmente, gracias a los que habéis dejado algún comentario. No os podéis imaginar la alegría que da leer a alguien que se ha parado un momento para ver lo que haces y que, además de pararse, ha comentado tu trabajo. Y siempre en positivo.


Me sabe mal no haber preparado una fiesta para la ocasión, pero podéis estar seguros que seguiré trabajando y aportando ideas al blog, para que todo el que quiera pueda seguirlo disfrutando.


¡Feliz primer aniversario!

divendres, 14 d’octubre del 2011

Concurs amb premi!!!

No, no l'organitzo jo. L'ha organitzat un altre blog, "x4duros.com". Voleu guanyar un test que brilla amb llum pròpia? Doncs no us ho penseu. Entreu al blog i ... apa! És un blog que fomenta la imaginació i la creativitat. Amb quatre duros, de vegades fins i tot menys, es poden aconseguir resultats sorprenents. 


Animeu-vos i que hi hagi sort!


No, no lo organizo yo. Lo ha organizado otro blog, "x4duros.com". ¿Queréis ganar un macetero que brilla con luz propia? Pues no os lo penséis. Entrad en el blog y ... ¡hala! Es un blog que fomenta la imaginación y la creatividad. Con cuatro duros, a veces incluso menos, se pueden conseguir resultados sorprendentes.


Animaos y ¡que haya suerte!



diumenge, 9 d’octubre del 2011

Cortina de càpsules de cafè

Avui porto fotos de la cortina acabada. Bé, potser alguna dia m'animo i encara hi afegeixo alguna tira de càpsules més. Qui sap!
Per si a algú li pica la curiositat, he comptat quantes càpsules he utilitzat en total, per a aquesta feina, i si no m'he descomptat, cosa fàcil per altra banda, perquè de tant comptar al final et ballen els números, són 1612!!! Mare meva! Quina feinada! Us imagineu recol·lectar, netejar, aixafar, ordenar, ... 1612 càpsules? Uf! Més val no pensar-hi. Sort que ho he anat fent a estonetes ... 
M'agrada imaginar que, darrere de cada càpsula, hi ha una història. Un cafè ràpid, abans de sortir de casa, amb la son encara enganxada als ulls. Un cafè a mig matí, esgarrapant uns minutets per fer una pausa. Un cafè, després de dinar, conversant tranquil·lament. Un cafè amb llet el matí de diumenge, amb calma, i encara amb el pijama posat, gaudint de l'aroma que omple la casa i ens fa sentir bé. Es diria que, fins i tot un simple cafè, pot tenir poesia. 
Espero que us agradi la feina que he fet, i que trobeu que el resultat és interessant i decoratiu. 

Hoy traigo fotos de la cortina terminada. Bueno, tal vez algún día me animo y todavía añado alguna tira de cápsulas más. ¡Quién sabe!
Por si a alguien le pica la curiosidad, he contado cuántas cápsulas he usado en total, para este trabajo, y si no me he descontado, cosa fácil por otra parte, porque de tanto contar te acaban bailando los números, son ¡1612! ¡Madre mía! ¡Qué trabajo! ¿Os imagináis recolectar, limpiar, aplastar, ordenar ... 1612 cápsulas? ¡Uf! Más vale no pensarlo. Menos mal que lo he ido haciendo a ratitos ... 
Me gusta imaginar que, detrás de cada cápsula, hay una historia. Un café rápido, antes de salir de casa, con los ojos todavía llenos de sueño. Un café a media mañana, arañando unos minutitos para hacer una pausa. Un café, después de comer, conversando tranquilamente. Un café con leche la mañana del domingo, con calma, y todavía en pijama, disfrutando del aroma que llena toda la casa y nos hace sentir bien. Se diría que, incluso un simple café, puede tener poesía.
Espero que os haya gustado mi trabajo, y lo encontréis interesante y decorativo. 


Fragment de la cortina vista des de la cuina
La combinació de colors és important

Cal anar amb compte amb els acabats

Vista general des del menjador

divendres, 7 d’octubre del 2011

Nespressa't

Quan t'agraden les manualitats, inventar, imaginar, provar, experimentar, ... i tens al teu abast un mitjà tan extens i divers com internet, no pots evitar remenar-hi, buscar coses que et puguin inspirar, suggerir alguna creació o algun material que potser mai no se t'hauria acudit d'utilitzar. 
Amb el boom de les màquines de càpsules de cafè, es poden trobar molts treballs de gent inquieta i creativa, i una cosa et porta a una altra, i busques, comentes, preguntes, intercanvies opinions i idees, i un bon dia et diuen la paraula màgica, la que t'activa i et desborda absolutament la imaginació, i et fa donar-hi voltes i voltes fins que t'hi llances de cap, i quan aconsegueixes que el que has fet cridi l'atenció de la gent que ho veu, quan la feina de mesos de demanar, recol·lectar, buidar, netejar, assecar, aixafar, emmagatzemar per colors, envair literalment casa teva amb càpsules, quan aquesta feina lenta dóna el seu fruit, et sents la mar de bé.
Quan algú entra a casa i es fixa en la cortina de càpsules de cafè, i diu que li encanta, i veus que és veritat, i s'abraça amb la cortina i tanca els ulls, i hi passa el dit amunt i avall per sentir el soroll que fan les càpsules quan xoquen entre sí ... et sents, m'atreviria a dir, important.
En una propera entrada podreu veure fotos de la cortina acabada. De moment, us deixo més o menys el procés creatiu. Espero que us serveixi per despertar el cuquet creatiu, o com a mínim, que us serveixi com a guspira per encendre les ganes de fer alguna coseta diferent.
Ah! Si a algú li interessa, en faig per encàrrec. Ja estic acabant el primer. 


Cuando te gustan las manualidades, inventar, imaginar, probar, experimentar, ... y tienes a tu alcance un medio tan extenso y diverso como internet, no puedes evitar trastear, buscar cosas que te puedan inspirar, sugerir alguna creación, o algún material que tal vez nunca se te hubiese ocurrido utilizar.
Con el boom de las máqiunas de cápsulas de café, se pueden encontrar muchos trabajos de gente inquieta y creativa, y una cosa te lleva a la otra, y buscas, comentas, preguntas, intercambias opiniones e ideas, y un buen día alguien dice la palabra mágica, la que te activa y te desborda absolutamente la imaginación, y te hace darle vueltas y más vueltas hasta que te lanzas de cabeza, y cuando consigues que tu trabajo llame la atención de quien lo ve, cuando la tarea de meses de pedir, recolectar, vaciar, limpiar, secar, aplastar, almacenar por colores, invadir literalmente tu casa con cápsulas, cuando esta tarea da sus frutos, te sientes estupendamente.
Cuando alguien entra en casa, y se fija en la cortina de cápsulas de café, y dice que le encanta, y ves que es cierto, y se abraza a la cortina, y cierra los ojos, y pasea un dedo arriba y abajo para oir el sonido de las cápsulas chocando entre sí ... te sientes, me atrevería a decir, importante. 
En una próxima entrada os enseñaré fotos de la cortina acabada. De momento, os dejo más o menos el proceso creativo. Espero que os sirva para despertar ese gusanillo creativo, o como mínimo, que os sirva como chispa para encender las ganas de hacer algo diferente. 
¡Ah! Si a alguien le interesa, las hago por encargo. Ya estoy terminando el primero. 




Càpsules buides, a punt per a la neteja final

Càpsules netes, assecant-se a la cuina


Netes i seques, classificades per colors,
a punt per aixafar

De mica en mica, es van intuint el disseny
i la combinació de colors

Amb el pas dels dies i molta feina,
es va avançant

Detall. La cortina separa l'ambient de la cuina i el del menjador